Una reflexió sobre el perfil professional de l’educador/a social, les pràctiques universitàries i la precarietat laboral

Empleo Precario Crisis Viñeta HumorEs parla molt del perfil professional dels educadors socials, de la necessitat de fer-nos respectar en els diferents espais educatius i exigir respecte per a la nostra figura professional. Es parla molt també de la inexistència d’educadors i educadores a molts centres i de la necessitat d’aconseguir un lloc en aquests.

Pense que els educadors i educadores socials tenim un perfil, encara que no tinga molt clar fins a quin punt està ja definit, però des de que vaig començar la carrera ara fa dos anys he notat una certa obsessió per fer palesa constantment la necessitat del reconeixement de la nostra professió a tot arreu. Hi una certa insistència en que els educadors “existim” acompanyada d’una queixa constant sobre la poca presència dels educadors als centres “d’acció social”.


No dic que aquesta queixa no tinga raó de ser… però pense que ha sigut poc efectiva. Si realment el que volem és que els educadors socials estiguem reconeguts el que hem de fer és demostrar que la nostra feina en el dia a dia, en els centres o al carrer, té un sentit. Això solament es demostra anant als centres i treballant des de la multidisciplinarietat, sense convertir-nos en simples animadors socioculturals o monitors de temps lliure.

TRABAJAAAEntenc que aquesta reivindicació (un poc corporativa, per què no dir-ho) té els seus orígens també en la precarietat laboral que pateixen actualment els educadors socials a l’Estat espanyol. Davant d’això és necessari demanar respecte per la nostra figura professional. Però el que em fa gràcia és que al mateix temps que des del Col·legi Professional, i altres instàncies, es demana un respecte per la professió, des de la Universitat se’ns envia a fer pràctiques no remunerades a diferents centres.

Al meu entendre, la relació entre les pràctiques universitàries i la precarietat laboral és evident i no m’explique com des del Col·legi Professional no és planteja el problema a la nostra Facultat. Si la majoria de centres estan copats per estudiants en pràctiques i voluntaris, a qui van a contractar? Crec que actualment la majoria de centres, públics i privats, pateixen aquesta situació i si no s’exigeix el final de les pràctiques no remunerades, per molt perfil i molta queixa que es faça, difícilment s’obrirà un mercat laboral per als futurs educadors socials.

Tot això, independentment que ja de per sí és vergonyós que s’obligue als estudiants a treballar sense cobrar, o millor dit: pagant uns crèdits de matriculació.

Anuncis

3 Respostes

  1. Més clar aigua!

  2. Tens molta raó, jo cada volta tinc menys clar això de les pràctiques pagant… crec que hauria de ser una de les reivindicacions principals del moviment estudiantil.

  3. – Quant al perfil del Educador Social: Tú tens un concepte clar i completament tancat de la teua professió? Perquè jo encara no i em costa poder explicar quina és la meua professió, de que la ja em sent subjecte, cada volta que em pegunten què és un Educador Social (encara que de reconèixer que cada volta em costa menys, ja vaig assajant el meu discurs). Tots sabem que l’Educació Social és una concepte molt ampli i homogeni, però no trobes necessari i humà el desig de la identitat? Parle del desig de ser per estar i per tant de ser recongudes i reconeguts.

    – Quant a les pràctiques i els voluntariats: Crec que aquesta complexa qüestió hauria de simplicafircar-se. Jo crec en la voluntarietat de la gent que rarament aviu en dia desitja dedicar el seu temps lliure amb els altres, normalment amb qui els necessita i creu-me que pense que de vegades la voluntat fa més camí que la professionalitat. Ara bé, no hem de confondre “voluntarietat” amb “intrusismen laboral”. Eixa ha de ser la nostra raó de lluita així com també en el problema major (al que jo crec que es fa gran buit) que és el profit que li fan les asociacions a estes persones que de forma voluntaria contribuix a que el dia a dia no siga tan pesat. També hem de reconèixer que el dia a dia de una asociació no és gens fàcil o no tan fàcil com el de una empresa. Han de ser vertaders malabaristes per poder traure el cap per respirar i tampoc no podem negar-nos que sense les asociacions, en este Estat, ja podrien morir-se de asco moltíssimes persones que no són acollides ni protegides pels organismes, institucions i programes competents.

    Malgrat tot aquest pergamí que t’acabe d’escriure (tot i que demà hi ha examen) no pense que haurien de pagar-nos per fer les pràctiques, ja que no som professionals sino subjectes en formació i l’aprenentatge és impagable. Ara bé també em de tindre ben present que quan fem les pràctiques no som treballadors i no ens poden obligar a portar a terme tasques no pròpies d’estudiants.

    Un Blog prou interesant, no sé com faràs per portar-los tots endavant 😀

    Sort i ànim

    Sílvia*

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: