Aquest bloc és un espai per informar i reflexionar al voltant de l'actualitat de l'educació al País Valencià. Entenent l'educació en el seu sentit més ampli, com a procés constant de transmissió-adquisició multidireccional de coneixements, valors, habilitats, etc.
"Estem condemnats a l’educació permanent”
Gerard Wiel
El “mandar obedeciendo” és un concepte popularitzat a partir del neozapatisme sorgit a les muntanyes de Chiapas a principi dels anys 90, però realment té els seus origens en la cosmovisió maia precolombina, el primer moment en que es detecta un teixit de resistència contra el projecte colonial occidental(1). Com ens diu Foucault: “el que produeix la generalitat de lluita és el sistema mateix del poder, totes les formes d’exercici i aplicació del poder“(2)
Aquesta expressió ens permet pensar una estructura horitzontal en la presa de decisions que, com a educadors i educadores, hem d’aprofitar per a les nostres pràctiques educatives. Ens serveix per entendre un tipus de relació educativa de caràcter diàlogic, on l’educador tracta d’atendre les necessitats i les demandes dels educands. En la mateixa línia els zapatistes diuen “preguntando caminamos”, un eslògan que ens sugereix un desplaçament de les estructures i els objectius cap a una forma més experimental i flexible d’organització (3).
A estes altures del dia la majoria de vosaltres ja sabreu que el Tribunal Suprem espanyol ha decidit anular la candidatura a les eleccions al Parlament Europeu de “Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles”, una llista formada per persones independentistes i anticapitalistes de diferents pobles de l’Estat espanyol.
Amb aquesta nova il·legalització el govern espanyol fa un salt qualitatiu en l’apartheid polític que ve practicant des de l’aprovació de l’anomenada Llei de Partits. Fins ara la censura i la persecució política s’havia centrat sobretot en Euskal Herria, a partir d’ara el Govern té carta blanca per impedir que qualsevol candidatura independentista i anticapitalista es presente a unes eleccions. Es demostra així el que molts portem defensant durant anys: que la Llei de Partits no és una llei contra el terrorisme, sinó contra una sèrie d’idees polítiques. Continua llegint →
El “mandar obedeciendo” és un concepte popularitzat a partir del neozapatisme sorgit a les muntanyes de Chiapas a principi dels anys 90, però realment té els seus origens en la cosmovisió maia precolombina, el primer moment en que es detecta un teixit de resistència contra el projecte colonial occidental(1). Com ens diu Foucault: “el que produeix la generalitat de lluita és el sistema mateix del poder, totes les formes d’exercici i aplicació del poder“(2)
edukador.wordpress.com 